La cueva negra Montanejos
[/fusion_builder_row_inner]

A uns 800 metres del poble, en la carretera de Montanejos a la Pobla d’Arenós, se situa l’inici nord del Sender de La Bojera “sendero de la bojera”, i després d’un breu recorregut de 700 metres, un xicotet camí ascendent que porta fins a la coneguda com Cova Negra.

Es tracta d’una cavitat de grans dimensions i s’accedeix a ella a través d’una gran boca de 26 × 10 m. En el seu interior alberga una enorme sala amb una superfície de 2.300 m2 i un volum de 40.000 m3, que la converteixen en una de les més grans de la Comunitat Valenciana.

És una cova que té un gran interès geològic i està formada per grans blocs que, donada la seua disposició, arriben a formar pseudogaleries. Aquests fragments de roca són denominats clastos i són producte de processos de despreniment.

Topografia: 637 m. d’altitud / 150 m. de recorregut real / 100m. de recorregut en planta / -30m. de profunditat.

Tradició oral de la Cova Negra

La Cova Negra és, de les 30 cavitats catalogades a Montanejos, la més coneguda i sobre la qual més històries se conten. La tradició oral de la zona indica que té eixida al proper barranc de la Maimona, en una zona coneguda com la Finestra del Cavall “la ventana del caballo”. No obstant aquesta possible comunicació no ha pogut ser demostrada per un expert grup d’espeleologia de Castelló, que ha estudiat amb detall la cavitat i no ha trobat cap pas.

Restes arqueològiques

Les coves de la zona són, sovint, llocs d’acumulació de restes paleontològiques, ja que han tingut diversos usos per als pobladors prehistòrics.

El color negre que cobreix el sostre d’aquesta cavitat és a causa del sutge de fogueres, el que demostra l’existència d’assentaments humans en temps pretèrits. De fet, encara es recorda en la població el seu ús com a refugi i lloc de guarda del bestiar, on es col·locaven canyissos que concentraven als animals per controlar-los.

A la Cova Negra s’han realitzat diverses excavacions, sent les més documentades les efectuades en 1934 per Joan Josep Senent. El material detallat en aquesta última es compon de:

  • Llits de cendra de tres antigues fogueres.
  • Trossos de lloses de gres que servien per moldre.
  • Pedres de riu que es gastaven com percussors.
  • Resquills i fulles de sílex.
  • Restes de ceràmica.Aquestes restes es van datar en el període neolític i, donada l’absència d’ossos d’animals a la cova, se suposa que va haver de ser un lloc d’ús transitori. No obstant això, no es descarta que existiren assentaments paleolítics.