RESTA DELS BANYS

marco histórico Montanejos

Propers a la Font dels Banys, al marge dret del riu, es poden veure els vestigis del que van ser els antics banys àrabs.

Es diferencien dues estructures, d’una banda hi ha un parament de pedra calcària de forma semicircular, dividida en tres cossos i que està adossada a una altra construcció de planta quadrada amb dues obertures en un dels seus murs. Es creu que aquesta construcció és posterior per la diferència de factura constructiva i que, probablement, es tractés d’un molí d’aigua. A més, es pot contemplar una extensa xarxa de xicotetes sèquies que porten l’aigua.

Tant per accedir a les restes com al Paratge Natural de la Font dels Banys, es pot fer una passejada pel camí asfaltat que voreja la llera del riu Millars. L’inici del sender es troba al costat del Balneari.

MARC HISTORIC

El Regne de València, al llarg de la història, ha patit el pas de diverses civilitzacions i totes elles han deixat la seua empremta sobre el territori. En aquest cas, parlem de la influència de l’Islam sobre la cultura. Segons explica la història, entre els segles XII-XIV, les terres de l’Alt Millars depenien de l’emir abu- Zayd fins a l’arribada del rei Jaume I.

L’Emir va arribar a un pacte amb el conqueridor, es va transformar al cristianisme i li va retre vassallatge. També li va fer entrega dels castells de Morella, Ares, Culla, Peníscola, Segorb i Xèrica a canvi de la seua ajuda per a les lluites internes.

Més tard aquestes terres passarán a mans de Pedro Ximénez de Valterra, com a compensació per la seua intervenció en el sofocament del alçament musulmà contra Abu-Zayd, a les comarques del Millars-Palància. L’historiador i cronista, Francisco Diago, cita en el seu llibre Anals del Regne de València (f.362):” y a la poftre entro en poder de la familia de Valtierra que baxa a efte Reyno, de don Pedro Ximenez de Valtierra que vino a fu conquista y recibió de mano del Rey los castillos de Cafelmontán y Montanejos”.

Resto de los bañosEstructura dels Banys

L’estructura bàsica d’aquests banys era similar als banys romans:

  1. APODYTERIUM, en aquest cas Bayt Al-MASLAJ (lloc saludable) era una sala que servia d’accés, tenia una temperatura normal i la seua funció era doble, d’una banda a l’entrada al recinte servia de vestuari i a la eixida com a zona de descans, de xerrada, de relax, etc.
  2. FRIGIDARIUM o Bayt al -BARID era una sala freda, de murs grossos per la necessitat de mantenir la temperatura i el vapor. Normalment solia ser més estreta que la resta d’estades i tenia una planta tripartida amb arcs i columnes.
  3. TEPIDARIUM o Bayt al WASTAMI era una sala tèbia, de planta senzilla, normalment d’una sola habitació, solia ser gran per que era on més temps passaven els banyistes.
  4. CALDARIUM o Bayt Al-sajûn, era una sala calenta, on es prenien els banys calents. L’estada no era molt gran per que la permanència del banyista era curta donada l’elevada temperatura.
  5. SISTEMA DE CALEFACCIÓ estava format per una caldera que se situava sobre el forn, realitzat de maons refractaris que irradiaven calor al caldarium, i se situava prop d’aquesta sala. A través d’un arc i un passadís voltat el forn situat baix el sòl es comunicava amb el hipocausis, sala d’un metre d’alçada amb pilastres i revoltons per on circulava l’aire. Un altre element bàsic e important era l’aigua de manera que aquest tipus de construccions s’ubicaven prop de pous, deus, fonts, sínies, aljubs o per mitjà de canalitzacions per a ser escalfada i portada a les diferents sales per canonades, l’evacuació d’aigües es feia mitjançant un embornal.

[/fusion_builder_column_inner][/fusion_builder_row_inner]

L’ESGLÉSIA

Iglesia Montanejos

L’església parroquial de Montanejos està dedicada a l’Apòstol Sant Jaume, patró de la localitat, i va ser construïda a finals del segle XVIII, (1782 -1798) sobre un temple anterior del segle XVI.

En el seu creuer la cúpula, sustentada per quatre petxines, en què es representa als quatre Evangelistes escrivint: Sant Marc (i al costat del seu animal simbòlic, el lleó), Sant Lluc (a qui es representa com a pintor de la Verge), Sant Joan (al costat del seu animal simbòlic, l’àguila) i, finalment, Sant Mateu (al costat del àngel que li inspira). Totes aquestes pintures estan realitzades al fresc per Lluís Antoni Planes, a la fi del segle XVIII. Segueixen l’estil que marca l’Acadèmia de Belles Arts també anomenat academicisme, caracteritzat pel classicisme, la moderació, l’equilibri i la norma.

El campanar es troba proveït de tres campanes, dues antigues que daten de 1869, una crida María del Rosari (nota SI) i una altra Sant Jaume Apòstol (nota RE) i una tercera de 1914 anomenada Jesús, Maria, Josep (nota MI).

Hermita Montanejos

L’ERMITA

L’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats està situada al barri de l’Alqueria i data del segle XVII. Al segle XVIII va patir una remodelació que li va aportar la imatge actual, destacant el seu campanar i el seu pòrtic.

La seua estructura és d’una sola nau, amb xicotetes capelles laterals adossades als murs. Presideix l’altar del presbiteri la Mare de Déu dels Desemparats i, a banda i banda, Sant Josep i la Immaculada Concepció.

Cal destacar la bellesa de les rajoles del campanar, que daten de la segona meitat del segle XVII i de principis del segle XVIII. Són rajoles quadrades de quart, amb el seu dibuix complet en quatre parts. Representa una roseta quarterada, fulles corbades, fruits i una palmeta en l’angle.

EL CASTELL

El Castell de Montanejos es troba en una posició estratègica, sobre el cim d’una muntanya situat al marge esquerre del riu Montán i des del qual es domina part d’aquest, del riu Millars, tota la plana que forma el seu pas per Montanejos, els camins que baixen des de la zona de Cortes d’Arenós i Zucaina i les actuals poblacions de Montán i l’Alqueria.

Aquest tipus d’arquitectura defensiva va complir un important paper social, polític i cultural durant la dominació musulmana i les lluites entre els regnes de taifes. Després dels diferents conflictes bèl·lics de l’època, el castell va perdre la seua funció, i poc a poc, va ser abandonat i deteriorat. Aquest procés de ruïna es va veure reforçat, en moltes ocasions per la reutilització dels materials de les fortaleses per a la construcció de bancals, habitatges i corrals.

Restes arqueològiques

Les restes que es poden contemplar actualment, són tres estructures diferenciades: dues torres i un aljub, així com alguns trams de muralla.

La Torre Nord és de planta rectangular i presenta fàbrica de maçoneria irregular amb abundant argamassa. La Torre Meridional també és planta rectangular i la seua paret sud presenta un sòcol de grans blocs de pedra escairada de forma basta, i rematada per un tram de maçoneria irregular. El Aljub és rectangular amb coberta abovedada, fabricada amb pedres unides amb argamassa, en la part superior central es localitza el compluvium.

EL PONT DE SANT JOSEP

Aquest pont de Sant Josep va ser edificat en 1803 sobre el riu Montán, té  estructura de tres arcs de mig punt i està realitzat en pedra. Pel seu interior circula una xicoteta sèquia que porta aigua de reg fins a La Alqueria, d’ací la seua denominació de pont-aqüeducte.

A la meitat de la construcció s’alcen dues capelletes, a banda i banda, que posseeixen sengles panells ceràmics en els quals es representen a la Verge dels Desemparats i Sant Josep. En la restauració de 2008, es va comprovar que la imatge de la Verge és un postís que es va alçar en una època posterior a la de la seua construcció. Aquest fet confirma l’origen del nom popular del pont.

Puente de San José Montanejos

EL MOLÍ

El Molino Montanejos

A la vora del Millars encara es poden observar les ruïnes de l’antic molí fariner del segle XIX. En l’actualitat, s’estan duent a terme diferents obres per a la seua restauració, preservant intacta l’estructura externa de l’edifici.

El molí no era un element aïllat, es trobava annexionat a una xarxa de canalitzacions que permetia la correcta distribució de l’aigua del riu durant tot l’any. Els molins tradicionals utilitzaven per al cobrament el sistema de  “maquila”, que consistia en un cobrament en espècie, l’amo del molí es quedava amb un percentatge de la farina obtinguda en la mòlta.

A partir del segle XIX, van aparèixer nous molins en règim de fàbrica, que incorporaven innovacions tecnològiques i oferien un millor producte. Ja en el segle XX s’instal·len les primeres fàbriques de farina, que acaparen tot el mercat de cereals, de manera que els molins tradicionals van haver de tancar les portes.

LA TORRE ÀRAB

D’origen islàmic, es troba enmig de la població, davant l’església, integrada dins de la façana de l’antic Palau dels Comtes de Vallterra. És un monument declarat en els registres de Béns d’Interès Cultural del patrimoni valencià

És de planta circular i alçat cilíndric i està construïda amb còdols de diferents mides provinents del riu. Actualment està adossada a l’antic palau dels Comtes de Vallterra. Es conserven únicament els murs mestres exteriors, ja que els interiors van ser enderrocats.

Aquest tipus de fortificacions també denominades ATALAYAS no eren construccions aïllades, sinó que formaven part d’una eficaç xarxa d’edificacions, tenia per finalitat controlar una determinada extensió de territori. Al capdavant d’aquestes xarxes es situava un castell principal, anomenat HINS pels musulmans, construït sempre en un punt d’elevada altitud i amb orografia complexa.

Dependents d’aquests bastions existien altres fortificacions secundàries capaços d’albergar xicotetes guarnicions, i entre tots ells, en els punts més estratègics, es col·locaven les torres sentinelles, Sajra, que constituïen l’últim element de tot l’entramat defensiu.

Torre Árabe Montanejos